Néixer

Lletra: Fel Faixedas

Música: Dani Tort, Pep Serra, Joel Serras i Fel Faixedas

 

Era un de molts espermatozous

voltant com boig per dins uns ous.

Amb poques ganes de sortir

en aquest món s’hi ve a patir.

Un tsunami se’m va endur

dins d’un òvul com un iglú.

 

Aquí dins hi estic calent,

mentre veig com vaig creixent.

Sento remor de la gent

no hi ha vida intel·ligent,

se’m repeteix un pensament

aniré a contracorrent.

 

I, que bé que estàvem allà dins

sense amos ni veins,

ni hippies ni carlins.

 

Tan puc ser nena com nen.

Tot depèn d’un putu gen.

No em pinteu l’habitació

que vull triar-ne jo el color.

La vull negra, a mi em mola,

tan si tinc vulva com titola.

 

S’acosta l’hora de sortir.

Crida la mare, no pot parir.

Miro el forat, no hi passaré.

No em toqueu que jo estic bé.

Hauria de fer una hectàrea,

al final serà  cesària.

 

I, que bé que estàvem allà dins

sense amos ni veins,

ni hippies ni carlins.

REPRODUIR-SE

Lletra: Fel Faixedas

Música: Dani Tort, Pep Serra, Joel Serras i Fel Faixedas

 

Eren quarts d’onze del matí,

va i em diu aquesta nit en farem un de petit.

Soparé lleuger i faré estiraments.

Aquesta nit acabarà amb aplaudiments.

 

És hora de baixar-me els calçotets,

el cor em va a deu mil i em noto els peus freds.

Passem a l’acció amb tota la passió.

Final fabulós, serà nen i serà ros.

 

Ens fotem grans

i les nits ja no són com les d’abans.

Això és el món real

voltats de Dalsy, xumets i l’Apiretal.

 

A la tele de casa ja no pots mirar res,

tot el dia hi ha en Mic, en Mic del Supertres.

S’ha acabat sortir a fer soparets,

són temps bonics de biberons i pitets.

 

I t’entra la crisi dels quarentons.

T’apuntes a pàdel i a fer maratons.

Aniràs al gimnàs i a fer un curs de xinès.

Això de ser pare t’ha creat molt d’estrès

 

Ens fotem grans

i les nits ja no són com les d’abans.

Això és el món real

voltats de Dalsy, xumets i l’Apiretal.

Créixer

Lletra: Fel Faixedas

Música: Dani Tort, Pep Serra, Joel Serras i Fel Faixedas

 

Encara recordo quan anàvem amb pantalons curts,

mercromina als colzes i victòries per calçar els peus bruts.

Enfilats als arbres tocant timbres com desesperats,

amb bicicleta i patxangues al bell mig del carrer Damunt.

Fèiem cabanes i guerres

amb el meu bon amic Sum.

 

I tot explota quan arribes a l’institut.

Petons i abraçades i calades d’algun porro gruixut

Grans a la cara i una veu que fa plorar.

Els primers cubalibres, els primers gats a dissimular.

El món et va a la contra.

Fins als ous del món adult.

El món et va a la contra,

i els engegues tots tots tots tots a prendre pel cul.

 

Passen els anys i la vida ens va fotent paranys.

Passen els anys i la vida ens va fotent paranys.

 

I un dia et diuen: les tonteries s’han acabat,

demà al matí ja seràs major d’edat.

I tot canvia quan et trobes amb els amics,

ja no feu cabanes només “juergas” totes les nits.

Buscant buscant l’amor,

buscant la veritat.

Buscant buscant l’amor,

buscant buscant el què de tot plegat.

 

Passen els anys i la vida ens va fotent paranys.

Passen els anys i la vida ens va fotent paranys.

MORIR

Lletra: Fel Faixedas

Música: Adrià Puntí

 

D’aquí cent anys

ja no haurem de cotitzar.

Viurem sense matinar,

sense hipoteques per pagar.

 

D’aquí cent anys

nits d’amor i grans postes de sol.

Ho tindrem tot ben pagat.

Viure, beure, riure i xinar.

 

Serà bonic veure’ns,

tornar-nos a abraçar.

Serà bonic poder-te besar.

Serà bonic agafar-nos les mans,

i dir-nos que mai més ens separaran.

 

D’aquí cent anys

no ens caldrà ja anar a votar,

manifestacions,

allà on serem, viurem de collons.

 

D’aquí cent anys,

els bons serem allà a l’infern.

Ho tindrem tot ben pagat.

Viure, beure, riure i xinar.

 

Serà bonic veure’ns,

tornar-nos a abraçar.

Serà bonic poder-te besar.

Serà bonic agafar-nos les mans,

i dir-nos que mai més ens separaran.

Ressuscitar

“Instrumental”

Música: Dani Tort, Pep Serra, Joel Serras i Fel Faixedas