I AVUI, ON VAS A TREBALLAR?

Aquesta pregunta tan innocent de l’àvia deixa en Fel en fora de joc. No sap què respondre, per més que normalment té resposta per a tot. Per primera vegada des que va decidir trencar amb la tradició peixatera de la família per fer-se artista, algú del seu cercle més íntim el considera un professional amb cara i ulls i no un beneit amb ínfules artístiques que no van enlloc. I és que l’àvia sabia molt bé de què anava això de ser artista, l’avi Pitu havia estat músic tota la seva vida i havia voltat per tot Europa amb l’Orquestra Internacional Maravella. Aquest reconeixement inesperat esperona a en Fel a buscar la figura del seu avi, en un viatge sentimental que el durà a bussejar en el passat familiar.

L’AVI PITU I EN FEL. EN FEL I L’AVI PITU. TAN DIFERENTS I TAN IGUALS, LA VIDA D’EN FEL COM UNA REVERBERACIÓ DE LA VIDA DE L’AVI PITU.

«A l’avi Pitu no el vaig arribar a conèixer. Va morir el 1964, sis anys abans de néixer jo. D’ell, en sabia només el que me n’havia explicat l’àvia, que no era gaire, però era prou per haver despertat la meva fascinació des de ben petit. La història que encara admiro, i que ha estat una font d’inspiració a la meva pròpia vida, us l’explicaré a mesura que vagi descobrint-ne l’entrellat. Cada pas que faci en el passat us el presentaré com bonament pugui.

L’avi, el meu avi, nascut a pagès, havia renunciat a tot el que li pertocava per intentar complir el seu somni d’infantesa: ser músic professional. I ho va aconseguir, a fe de Déu si ho va aconseguir. Es va convertir, després de molts anys de sacrifici, en el primer saxofonista de la reconeguda Orquestra Internacional Maravella, amb la qual va voltar per mitja Europa a mitjan segle passat.»